Et puc fer una pregunta? Perdona, és obvi que sí, ho acabo de fer. Volia dir: em respondries a una pregunta? No siguis precoç contestant, no tinc cap pressa. Pensa que no es tracta d’una pregunta qualsevol. Tampoc és cap pregunta-trampa. Només vull una resposta sincera. Dius que sí massa ràpid, és una llàstima que te’n fiïs tan fàcilment d’algú com jo. Pensa-t’ho de nou, tens una segona oportunitat. Imagina que si acceptes ser interrogada no podràs mentir ni tampoc callar. Ja sé que creus que sí. Simplement fes l’exercici creatiu de suposar que tinc un mètode màgic amb el que aconseguir veritats absolutes, cristal·lines, profundes… Després, respon. Perfecte. Així. Ja no cal que responguis.  El pròxim cop exigiré a l’interrogat que tanqui els ulls, o ho faré jo mateix. Sempre doneu respostes abans d’hora…

 

– Eqhes DaBit –
– 11, desembre, 2014 –
– Sant Carles de la Ràpita (Espanya) –