Fa molt i molt de temps va néixer el primer número anomenat Vuit. Era una xifra eixerida, un pèl grassonet, fill de dos quatres un xic quadriculats. Tothom deia que era molt natural i que sempre es podia comptar amb ell. L’avi de Vuit era Dos, però no era un dos qualsevol, era vist per la resta de la comunitat numèrica com una xifra digna d’admiració. Deien que aquell dos concretament era el primer número que es considerava com a tal, doncs va ser el primer dissenyat per U, el creador de tots els números que coneixem actualment. Dos jugava sovint amb el seu net a un parc proper a la casa d’ell i la seva dona. A Vuit li agradava molt gronxar-se i el seu avi sempre li donava una forta empenta inicial per que el seu estimat net pogués veure la vida des de ben amunt. Dos li repetia sempre a Vuit: «Diverteix-te i escolta». I Vuit, que era molt aplicat, així ho feia. Durant hores ell es gronxava mentre el seu avi li explicava tota mena d’històries. Tot jugant, un dia Vuit va preguntar: «Escolta avi, com és que tot i que m’empenys amb molta força, el gronxador sempre acaba perdent inèrcia?». «En part és culpa d’una força invisible anomenada Gravetat, que fa que tant el teu cos com el gronxador facin força cap a terra provocant una fricció que atura el moviment que feu.», es va afanyar a explicar-li l’ancià. I va continuar l’argumentació tot gesticulant per que Vuit l’entengués millor: «D’altra banda, és que hauries de fer força amb les cames -així: quan pugis, amb els peus cap avant, després cap a enrere-, de manera que es reforci de forma constant l’impuls que jo t’he donat.». Vuit va provar el consell de Dos, que efectivament va millorar l’experiència d’ús del gronxador. Llavors el jove número va preguntar de nou: «Així, avi Dos, si vull arribar ben amunt a la vida com has fet tu, he de moure sempre així les cames?». L’avi va fer un breu somriure i li va dir: «Aquest moviment de cames em sembla que només et funcionarà per arribar ben alt gronxant-te. Però a la vida, si vols arribar lluny, el que has de fer és el mateix que has fet abans: buscar maneres alternatives de fer les coses sempre que vulguis que els resultats siguin diferents als que ja coneixes o sempre que vulguis agafar més impuls. Tampoc et voldria enganyar, fill, pot ser que aplicant aquest consell no arribis més lluny ni més alt, però et garanteixo que arribaràs, com a mínim, a més llocs.». Vuit, que confiava moltíssim en el seu avi i sempre feia cas dels seus savis consells, va pensar una bona estona en la darrera lliçó mentre tornava cap a casa. Els seus pares li deien amb freqüència que tornés sempre pel mateix camí i sense distreure’s, per evitar que es perdés. Li deien també que no parlés amb estranys que potser el voldrien enganyar per fer coses terribles que mai li acabaven d’explicar. Així, Vuit, tant obedient com era, sempre tornava a casa fent la mateixa ruta i amb el cap baix mirant al terra per no distreure’s i per evitar parlar amb ningú. Però aquell dia, després de pensar en les explicacions de l’avi Dos, va decidir canviar la ruta i l’actitud amb que feia el recorregut, només per descobrir què passaria. Així, va decidir tornar a casa pel mateix camí de sempre, però per l’altra vorera. I en lloc de mirar només al terra, de tant en tant mirava cap amunt. I ja posats, va pensar que potser no convenia parlar amb desconeguts, però bé li havien ensenyat a saludar a tothom quan entrés a un lloc estrany, així que va decidir saludar a tothom que s’hi trobés pel camí tant si eren coneguts com si no, però sense ànim d’intercanviar cap més paraula amb ells. Aquella tarda Vuit va descobrir que molts dels seus veïns acostumaven a decorar amb flors les finestres i els balcons de les seves cases. Li va agradar. La ruta així era més agradable a la vista. Tot plegat, es va adonar també de que a prop de casa seva, en aquella vorera per la que poques vegades passejava, hi havia una peixateria a la porta de la qual tres gats de carrer feien cua per menjar alguna cosa. Allà va observar també que, per la forma com el peixater parlava amb ells mentre els donava unes restes de peix, els devia conèixer de feia temps, tot i que era la primera vegada que ell els veia. Tot saludant tant a coneguts com a desconeguts, va descobrir a més a més que tothom li tornava la salutació sense cap més pretensió i -encara millor!-, si ell saludava somrient, sovint li tornaven també el somriure. Van ser els vint minuts més emocionants de tota la vida de Vuit. Va tornar a casa feliç i somrient, i no va poder evitar explicar amb èmfasi als seus pares durant el sopar tot el que havia descobert. A cap dels quatres lis van semblar gaire bé les explicacions, no obstant, van entendre de seguida que Vuit no havia fet res dolent ni massa lluny de les seves recomanacions, així que van decidir no maldar-lo ni fer cap comentari que pogués disgustar al seu fill que semblava molt feliç gràcies als descobriments que havia fet. Aquella nit Vuit no podia dormir de tant emocionat que estava. Somiava despert amb tenir infinitat de noves experiències. El seu cap no deixava de pensar en quines altres coses podria fer de forma diferent. Llavors, de sobte, li va venir la inspiració. Es va adonar que els números sempre dormen de peu i que ell sempre pensava en aquella postura, així que se li va acudir que si intentava dormir i pensar gitat, potser canviaria la seva forma de somiar i pensar, igual que a la tarda havia aconseguit veure i actuar de forma diferent amb uns simples canvis. Dit i fet. Es va gitar al terra; aleshores va sentir la necessitat de respirar profundament. Es va sentir lleuger, com si flotés, i va notar com si el seu cos es diluís amb la resta d’elements de l’habitació. Poc a poc va deixar de tenir consciència sobre ell mateix. Diuen que Vuit es va convertir així en Infinit. A partir d’aquell moment va sentir com el seu cos formava part de tot, tot era ell, i tot estava dins d’ell. Des d’aleshores es comenta que Dos sabia que això passaria, així com sabia que U ho havia disposat tot per que així fos i que en el fons Vuit sempre havia estat Infinit. També es comenta en diferents cercles que Dos va comentar sempre sentir-se orgullós de que el seu net signifiqués tant (no només per a ell), però no va ser fins que tothom va veure a Vuit transformat en Infinit que van entendre el veritable significat de l’expressió.

 

– A Berty T., perquè el personatge de l’avi li ha robat el consell «Diverteix-te i escolta» i tot el que això implica :). –
– Eqhes DaBit –
– 28, Març, 2014 –
– Sant Carles de la Ràpita (España) –