He escrit un missatge a l’alba;
potser l’acabi un vell mut
amb l’última rosada.

La pell humida sobre el gelat mur
plora memòria fosca pesada.
Té plom la tinta que escriu records
de feina dura i suor amarga.

Sento fluir cova avall l’amor;
on és aquí la llum de l’alba?
On, la flaire d’herba fresca?
On, la brisa assecant l’última llàgrima?

Miner que barrina somiant rosada,
he escrit un missatge a l’alba;
però em sento vell, em quedo mut,
ja no sé què diu, ni com acaba.

 

– Eqhes DaBit –
– 17, agost, 2026 –
– La Ràpita (Tarragona, España) –
– A Alba G., per guiar i cuidar a la nostra família durant la visita que vam fer a les mines de Bellmunt del Priorat el 13/08/2026. –